Amb tot, seguint aquesta regla, moltes de les obres que avui considerem artístiques haurien de formar part de l’art marginal. Haydn, per exemple, es movia en els cercles musicals dels seus temps, però les seves obres eren considerades terriblement avorrides. Tant, que el compositor va arribar a escriure una simfonia carregada de cops d’intensitat sonora, “La Sorpresa”, per evitar que el públic se li adormís. I avui, en canvi, Franz Joseph Haydn és considerat el pare de la simfonia.
Els alumnes del CEIP Sant Salvador representen "La Sorpresa", de Haydn
D’altra banda, sovint s’identifica els artistes amb persones obssessives i, en el cas de l’art marginal, a vegades fins s’associa a transtorns písquics. És el cas, per exemple, de Mozart, un músic que vivia obssessionat per la seva obra i que patia hiperactivitat. Aquests exemples, potser no tan fàcils de trobar en el camp musical, són molt habituals en les obres pictòriques. Dalí, Van Gogh, El Bosco... són només alguns dels autors considerats “sonats” al seu temps.
Henry Darger era un d’aquests artistes. Mentre vivia, el seus veïns el consideraven un vell solitari i excèntric, que remenava contenidors mentre parlava sol. Ningú el coneixia, ningú s’imaginava que aquell a qui titllaven de boig pintava i escrivia. Henry Darger va desenvolupar la seva obra en secret, sense compartir-la amb ningú i, encara menys, amb l’elit artística del moment. En paraules d’Agustí Fernández Mallo (El País, 02/03/08), “ningún vecino sospechó jamás la obsesión que minaba la vida de aquel solitario de patrones fijos, que buscaba en la basura, sólo hablaba de los partes meteorológicos y únicamente salía de su casa para ir a misa cinco veces al día”.
Després de la seva mort, però, el descobriment de l’obra l’ha convertit en un dels referents de l’art marginal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario