d’alumnes i professors del cicle formatiu d’animació sociocultural van acostar la figura de Xesco Boix al públic tot commemorant el 24è aniversari de la seva mort, i ho van fer amb un espectacle semblant als que oferia l’animador. Segons Joan Morros, professor del cicle, “la idea surt del fet que els joves ja no recorden qui era el Xesco Boix, una persona que havia fet moltes coses per les escoles i pels joves i que va aportar una nova manera de treballar”.La participació del públic va ser fonamental. Ja al punt de partida, Llorenç Planes va reclamar les veus dels assistents per acompanyar cançons com “El gripau blau” o “Un cel blau per sostre”, i un cop a la plaça Sant Domènec pares, mares, avis i nens van moure’s al ritme de les danses més conegudes de l’animador. Cantant i ballant, la cercavila va arribar a les escales de la Biblioteca del Casino, on Pep Tort estrafeia la veu explicant el conte dels rellotges. La parada final, però, va ser al pati del Kursaal. Moments abans del concert de Grup de Folk, que presentava nou disc, els assistents van fer-hi la rotllana més gran del matí i van ballar danses com el popular “Joan petit quan balla”.
En paraules de Jesús Casasampera, des de l’organització “esperem que això sigui una iniciativa per l’any vinent” i que aquesta primera edició del Correfolk “hagi plantat la llavor”. L’esperit reivindicatiu de la iniciativa va quedar recollit només començar, quan Llorenç Planes va fer referència a Xesco Boix dient que “moltes vegades canviem perquè volem canviar i ens oblidem de tot allò que a nosaltres ens havia ensenyat”.
“Les cançons només són vives quan es canten”, així van presentar el seu concert els components de Grup de Folk, que va tocar al Kursaal després del Correfolk. En una actuació que ells mateixos van qualificar de familiar, xics i grans van seguir el ritme picant de mans i cantant mentre, a l’escenari, el muntatge visual captivava els qui desconeixien les músiques.
