Nova crítica?

Els crítics solen ser especialistes que opinen, jutgen i interpreten. A través dels assaigs que publiquen diaris i revistes valoren el cine, la literatura, la pintura... I en certa manera, com diu Isabel-Clara Simó, “determinen els valors literaris actuals”.
Amb tot, els crítics d’avui, que volen fer la cultura una mica més accessible als lectors, se’n distancien sovint. La voluntat estilística de molts acaba allunyant el seu discurs del llenguatge del carrer com si la creativitat lingüística no pogués conviure amb la comunicació directa, la claredat i la concisió. Volent marcar el seu estil, molts crítics acaben construint textos impossibles on les estructures complexes i les paraules inintel·ligibles són els amos de tot. Vaig llegir-ho fa poc: “la nova crítica es distancia de la utilització interessada del corpus literari i abomina els tecnicismes i la retòrica professoral sense ànima, sovint poc comprensible i mancada d’interès pràctic”.

Potser és això, el què faria falta...?